“Paperera de Bàsquet” és una intervenció artística que transforma una paperera en una cistella de bàsquet improvisada, proposant un canvi subtil en l’ús d’un objecte funcional en un espai públic. Inspirada en la crítica de Byung-Chul Han a la societat de la productivitat, aquesta obra convida a una reflexió sobre la importància del joc i de la llibertat creativa dins d’un entorn quotidià i controlat. Segons Han, vivim en una societat on tot es valora per la seva utilitat i eficiència, i on qualsevol element que no aporti un valor productiu immediat tendeix a ser considerat superflu. Aquesta intervenció subverteix aquesta lògica, donant a un objecte utilitari un propòsit diferent: el joc.

Convertint la paperera en una cistella de bàsquet, la peça convida els vianants a reinterpretar l’entorn i a interactuar amb un objecte que normalment passa desapercebut. Aquest petit canvi obre un espai per a l’exploració i el gaudi dins de la rutina, creant una pausa lúdica que trenca amb les expectatives i les normes d’ús dels espais públics. Aquesta intervenció connecta amb el concepte de joc de Johan Huizinga, per a qui el joc és una activitat que transcendeix la utilitat i s’instaura en la llibertat de l’experiència pura. Aquí, el joc es converteix en una eina de resistència contra la rigidesa i la funcionalitat que sovint limiten la nostra relació amb l’entorn.

Aquesta obra vol recordar que fins i tot en els espais més quotidians i en els objectes més senzills, hi ha un potencial per a la llibertat creativa. El joc, en aquest cas, no és només un acte d’entreteniment sinó una manera de qüestionar les normes i els usos establerts, creant un espai d’alliberament dins d’una estructura predeterminada. Amb aquest gest simple, la paperera deixa de ser una eina de control de residus per esdevenir un lloc on la creativitat i la llibertat troben un espai propi dins la vida quotidiana.