“Papiroflèxia” és una instal·lació que explora la llibertat creativa a través de figures de papiroflèxia a gran escala. Inspirada en el concepte de joc de Johan Huizinga, que defineix el joc com una activitat humana essencial, autònoma i desvinculada de la productivitat, aquesta obra és una invitació a reconnectar amb una creativitat sense finalitat pràctica. Huizinga, a la seva obra Homo Ludens, parla del joc com una eina per a la cultura i l’expressió que transcendeix els interessos econòmics i útils, i és aquesta idea la que vull transmetre a través de la fragilitat i la senzillesa de les formes de paper.

Les figures de papiroflèxia, fàcilment manipulables pel públic, es converteixen en símbols de llibertat. Cada espectador té l’oportunitat de tocar, girar i observar les formes des de diferents perspectives, experimentant així una interacció sense propòsit concret. Aquesta peça neix de la necessitat de crear un espai de pausa dins una societat orientada a la productivitat i al consum, una societat que, com critica Byung-Chul Han, valora més el fer que l’ésser.

Amb aquesta instal·lació, vull oferir un espai on l’experiència existeixi per si mateixa, sense cap utilitat immediata. Les figures de papiroflèxia recorden l’aspecte fràgil i efímer de la creativitat, la qual, en no servir a cap propòsit pràctic, assoleix el seu veritable valor humà. La llibertat d’interactuar amb aquestes formes es converteix en un acte de resistència enfront de la funcionalitat i la producció constants, i convida l’espectador a gaudir del moment present, a explorar i, en definitiva, a jugar.